divendres, 16 de juliol de 2010

dimarts, 15 de juny de 2010

L'autor novell escriu...

Comences i sense adonar-te’n aquella escena que se’t va acudir acaba convertida en un text sencer, en una història que es tritura i muta ella a soletes i quan despertes estàs a una setmana de l’estrena amb tot per fer, demanant a ta mare que et cusa els velcros al vestit de princesa morta, perquè et siga mes fàcil el canvi a l’escena dels vagabunds de l’espai... un mussol dissecat, qui te un mussol dissecat? Nou és blanc, sí, és blanc. És net. És un cor posat en una safata (a voltes de plata i a voltes de plàstic d’usar i tirar). No és jugar a no perdre, és arriscar-se per guanyar, però no d’una manera pretenciosa, no guanyar de victòria, sinó guanyar de no ser correcte, d’anar més enllà d’una forma sincera. Fer alguna cosa nova és un atac de vertígen constant. És pensar, dubtar i decidir constantment. És exigir el dret a equivocar-te, perquè nou és aprenentatge, és avançar amb les xicotetes passes que et pertoquen –sempre es tenen problemes quan es treballa amb la pell–. Potser els espectacles novells, que no amateurs, poden flaquejar un poc tècnicament (o no), perquè els nous tenim moltes ganes, moltes, però normalment pocs mitjans. El que sí que tenen els espectacles d’Escènia és la necessitat de ser vistos, de ser valorats, jutjats, de fer riure, de fer pensar, d’emocionar o de mostrar un període llarg de vida. O potser és només la necessitat de tindre un objectiu, una meta, una excusa o un punt i final.

Obscur.

El rebombori es fa xiuxiueig i després silenci. Les palpitacions. ¡Aaah! Entra el track i la llum, progressivament, descobrix l’escenografia que has fet amb molta ajuda (que pagaràs amb sopars a casa), molt d’afecte i cinta de doble cara. I per primera vegada ix eixa paraula de la teua boca, eixa frase que mai t’eixia bé als assaigs. Per primera vegada camines fins la marca davall la calor dels focus. Per primera vegada t’escolten, et veuen. Per primera vegada riuen (no sabies si funcionaria eixe acudit, i sí, funciona!) i sobretot, per primera vegada, quan ja acabes i ixes fora espantat, suat i expectatiu veus un grapat de persones que no coneixes de res que t’abracen, et somriuen i et diuen coses precioses com que els has tocat, emocionat, que els has recordat una cosa de la infantessa, que han rist o que els has fet evadir-se durant una hora i quinze minuts. I ho diuen de veritat, perquè no tenen cap necessitat ni cap obligació. I això són coses que no tenen nom, que no es compren, que no es paguen i que sobretot no es repetixen, perquè nou perdura en el record per sempre, però evidentment, no torna a passar mai.

Abel Zamora | Oscura Teatro
ACTOR I AUTOR TEATRAL | GUANYADOR DEL PREMI DEL PÚBLIC D'ESCÈNIA 2009

nota premsa | Un total de 6 compañías teatrales de Valencia y Barcelona resultan seleccionadas para la ya próxima edición del festival Escènia

La próxima edición del Festival Escènia, la muestra de teatro novel bajo la organización conjunta del Ayuntamiento de Foios y el SARC (Servicio de Asistencia y Recursos Culturales de la Diputación de Valencia), recupera este año sus tradicionales fechas –del 7 al 17 de julio-, ‘estrena’ su tradicional ubicación en la recién inaugurada Casa de la Cultura de Foios y ya cuenta con las 6 compañías finalistas.


Las obras seleccionadas para la novena edición del Escènia han sido ‘Hombres de provecho’ de la compañía valenciana Bagatelas; ‘Bodegones de un alma’ de la compañía barcelonesa Vero Cendoya; ‘Stereo’ de la productora barcelonesa La Soga; ‘Reset y Castañuela’, producción de los valencianos de La Imposible Compañía; ‘Ensogno’ de Dichoso Colectivo, de Barcelona, y ‘Un dia qualsevol’ de la compañía Tramant Teatre, de Valencia.


Estos seis espectáculos finalistas optarán a un primer premio que consta de 6.000 euros, una réplica de la escultura de Francesc Badía y la posibilidad de formar parte de la oferta pública del SARC para el año 2011, y a un premio del público que cuenta con una dotación económica de 3.000 euros.

El concejal de Cultura de Foios, José García, se mostró satisfecho de la alta participación y de la respuesta de los profesionales teatrales que “muestra la relevancia nacional que va alcanzando este festival” que este año cumple su novena edición. García afirmó que la cantidad y calidad de los proyectos presentados “nos motiva y nos reafirma en nuestra apuesta cultural en la que el festival Escènia es, sin duda, nuestra propuesta estrella”.

Los responsables del certamen han querido acercar un poco más el certamen al gran público con la apertura de un blog en el que se podrán conocer las novedades de esta novena edición del festival, un perfil en facebook (http://escenia.blogspot.com/) y una cuenta en twitter (http://twitter.com/escenia), además de la página web del Ayuntamiento de Foios (http://www.foios.es/escenia) y también la página del SARC (http://www.sarc.es).

dimecres, 26 de maig de 2010

Escènia 2010

 © Víctor Gimeno
Torna escènia.
Tornen les nits d'amics, de tertúlies, de riures i somriures, de paraules màgiques que decorren oïdes endins, d'emocions que transiten pell enllà.
Paraula, moviment, silenci, música i l'olor de les nits d'estiu... La bona vida!


(Escènia 2010, del 7 al 17 de juliol)




Vuelve escènia.
Vuelven las noches de amigos, de tertulias, de risas y sonrisas, de palabras mágicas que se deslizan oídos adentro, de emociones que transitan más allá de la piel.
Palabra, movimiento, silencio, música y el olor de las noches de verano... La buena vida!

(Escènia 2010, del 7 al 17 de julio)